Pràctica 8: Causalitat cirular

Enfocament sistèmic

Per fer una bona introducció a la pràctica, m’agradaria fer un enllaç al capítol 2, els punts 4, 5 i 6 del llibre:

Perinat, A., Lalueza, J.L., Sadurní, Marta. (2007). Psicología del desarrollo: Un enfoque sistémico. (Tercera edición). Barcelona: Editorial UOC

Després d’aquesta introducció cal que faci algunes aclariments prèvis:

En física, el model mèdic i d’altres enfocaments

Tot s’explica mitjançant una causalitat lineal, és a dir CAUSA – EFECTE. La persona aïllada del seu context, el problema era del pròpi pacient, de la seva dinàmica interna, com poden ser traumes i repressions. En definitiva, la persona és atesa individualment.

En l’enfocament sistèmic

la gran diferència entre els altres enfocaments radica en que la persona no té el problema, sinó que el problema està en el conjunt de les relacions que estableix i que no són saludables. El pacient identificat , evidencia que el sistema no és l’adequat. Cada persona manifesta el sistema en el que es troba immers, en funció del context, les persones poden manifestar o no els diferents símptomes.
-  Sistema salubre: la persona no mostra cap símptoma.

-  Sistema insalubre: la persona mostra símptomes.

Des de l’enfocament sistèmic tot s’explica des d’una causalitat circular, és a dir, tot és causa i conseqüència alhora, no importa què és causa de què, sinó que l’important és saber com funciona.

Teoria General de Sistemes

Va ser desenvolupada per Ludwin Von Bertalanffy entre els anys 1920-1930, i es caracteritza per ser una teoria de principis universals aplicables als sistemes en general. La Teoria General de Sistemes no busca solucionar problemes o intentar solucions pràctiques, però si produir teories i formulacions conceptuals que poden crear condicions d’aplicació en la realitat empírica.

Segons Bertalanffy les finalitats principals de la Teoria General de Sistemes són:

- Conduir cap a la integració en l’educació científica.
- Desenvolupar principis unificadors que vagin verticalment per l’univers de les ciències individuals.
- Centrar-se en una Teoria General de Sistemes.
- Tendència general cap a una integració en les diferents ciències, naturals i socials.

La cibernètica

Es na ciència interdisciplinària que tracta dels sistemes de comunicació i control en els organismes vius, les màquines i les organitzacions, sorgeix entre la enginyeria, la biologia, la matemàtica i la lògica, estudiant tot el que es comporti com un ésser viu. El terme cibernètica fou aplicat per primera vegada al 1948 pel matemàtic, d’Estats Units, Norbert Wiener.

Així doncs, partint de la base de la Teoria General de Sistemes i de la Cibernètica, tots els elements d’un sistema (amics, família, conjunt de persones amb diferents relacions...) estableixen relacions internes entre tots els membres del sistema, hi ha una interacció constant. I per tant postulen que no cal i no es pot conèixer les causes que influeixen en el comportament humà. És tan complex que arribar a determinar-ho és impossible.

També cal afegir que la intervenció del psicòleg, farà que aquest passi a formar part, inevitablement, d’aquell sistema en el que està fent la seva intervenció. Per això també és important seguir o tenir un bon codi deontològic, ja que si no podríem provocar efectes negatius amb les nostres intervencions terapèutiques (iatrogènia).

Aquí deixo el link de la pel·lícula “Traffic”, que exemplifica perfectament les interaccions entre tots els elements d’un sistema.

Pel·lícula "Traffic"

Milton Erickson (1901-1980)

Les figures clau de l’enfocament sistèmic són: Milton Erickson i Gregory Bateson.

Milton Erickson va néixer el 1901 a Aurum, una petita ciutat, ja desapareguda, de Nevada. La seva família, formada pels seus pares, set germanes i un germà, va emigrar a Wisconsin, on els seus pares tenien una granja i tota la família participava en els treballs. Afligit de poliomielitis als 17 anys, i desnonat pels metges, va tenir temps i forces per recuperar els moviments treballant la introspecció i el control mental, per la qual cosa va adquirir una manera d'abordar les dificultats psíquiques de manera original i autosuggestiva, habilitat o característica que després va aplicar per guarir els seus pacients. La seva força de voluntat li va permetre sobreposar-se a la malaltia i graduar en medicina i psicologia, va treballar com a psiquiatre en nombroses institucions i, més tard, com a professor de psiquiatria.



Gregory Bateson 1904-1989)



Gregory Bateson va néixer el 1904 a San Francisco, el seu pare era William Bateson, un distingit genetista. Bateson va estudiar zoologia i biologia. Especialista en antropologia social, va realitzar treballs de camp a Nova Guinea i a Bali, i especialista també en cibernètica ja que va aplicar a la nova psiquiatria els principis de la Teoria de la comunicació. Les seves obres més rellevants són:

- Pasos hacia una ecologia de la mente. (1972)

- Espíritu y naturaleza. (1979)

- El temor de los ángeles: epistemologia de lo sagrado. (1987)

Així doncs, Bateson va determinar dos tipus de relacions o interaccions:

1- Relacions simètriques: on els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant i pot ser en escalada o desescalada i alhora constructiva o destructiva.

2- Relacions complementàries: on els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent o amb rols diferents, pot ser constructiu  o destructiu.

Pràctica

Elaborar quatre seqüències de causalitat circular per a les quatre modalitats de relació:

-Relació Simètrica Constructiva

-Relació Simètrica Destructiva

-Relació Complementària Constructiva

-Relació Complementària Destructiva



Reflexió

Fins ara tots els altres enfocaments que hem anat veient estaven centrats en la persona, oblidant-se del seu context i de les seves interrelacions amb els diferents membres que conviuen dins el seu sistema, però m’agrada conèixer aquest enfocament, crec que és molt important tenir en compte tots els factors que poden ajudar o empitjorar a una persona. És complicat com a pacient, dur la pròpia malaltia, però estic segura que no deu ajudar gaire el fet que un terapeuta t’assenyali com a únic responsable de la malaltia, sense parar-se a pensar que potser l’entorn o context que t’envolta no és el més favorable per al desenvolupament normal de qualsevol individu.

M’agradaria fer una reflexió sobre el codi deontològic que han de seguir (i jo en un futur!!) els psicòlegs. Adjunto el link per si algú li vol fer una ullada. La reflexió  va lligada al concepte de iatrogènia i és la següent, un cop ja estàs titulat i ja pots exercir de psicòleg, qui controla o regula les teves intervencions, és a dir no només cal una llegida del codi deontològic, cal posar en pràctica una ètica personal i professional, però que passa quan manquen alguna d’aquestes ètiques i ens trobem amb un professional de la psicologia que fa intervencions sense cap ètica ni codi deontològic? Com encara hi ha psicòlegs que en l’actualitat encara receptin teràpies per a “curar la homosexualitat”? Jo em pregunto, qui pot “curar la ignorància”?

Codi deontològic del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Crec que és vital que des d’ara (inici de la carrera de psicologia) ens plantegem la relació causa – efecte que pot tenir una mala intervenció terapèutica així com també hem de comprendre i marcar una línia divisòria sobre els nostres propis límits per tal de no incórrer en cap mala intervenció.

 

Aquesta pràctica l’he realitzat amb la Jennifer Monereo i l’Isaura Oms.