El plantejament del diagrama sistèmic és un plantejament ecològic, per això la teràpia de grups s’utilitza per afavorir contextos saludables.
La família és un grup diferent a la resta de grups.
Salvador Minuchin crea el diagrama sistèmic, que és un gràfic que plasma sobre paper el tipus de relacions que es donen dins d’un sistema.
Minuchin va créixer en el si d'una família d'immigrants jueus-russos. Va estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional de Còrdova, graduant-se el 1946.
El 1948 es va traslladar al recentment creat Estat d'Israel i el 1950 va emigrar novament als EUA per estudiar psiquiatria.
Durant els dels anys '60 les seves concepcions sobre la importància de les estructures i els límits en els contextos familiars es van imposar en el medi dels psicoterapeutes que havien començat recentment a tractar famílies en comptes de a persones individuals.
El seu model estructural comprèn a la família com un sistema que tendeix a la defensa de la seva estabilitat davant dels canvis de condicions i influències internes i externes que sol afavorir la disfuncionalitat mitjançant mecanismes de manteniment del sofriment en la família o d'algun dels seus membres. El restabliment de jerarquies, la formulació de límits clars, la definició de rols i funcions i la dissolució d'aliances o triangles ajudaria tornar a una estructura familiar funcional.
Minuchin va ser acadèmic de la càtedra de pediatria i psiquiatria infantil a la Universitat de Pensylvania i psiquiatre cap de la clínica infantil i director de la Child Guidance Clinic a Filadèlfia (1965).
Al costat de Jay Haley, Braulio Montalvo i Bernice Rosman desenvolupar un programa de capacitació i entrenament per terapeutes familiars, el que ja llavors incloïa les sessions supervisades i els enregistraments en vídeo de les sessions de teràpia.
El 1988 va fundar a Nova York el Family Studies Inc, un institut dedicat a la formació de terapeutes familiars. Fins fa poc ja l'avançada edat de 80 anys continuava treballant allà en la formació de nous professionals. En l'actualitat viu a la ciutat de Boston.
Dins del diagrama sistèmic hi trobem alguns concepte clau com:
Jerarquia: hi ha nivells i graus de responsabilitat (els pares tenen més responsabilitat que el s fills)
Poder: a més responsabilitat més poder de decisió (els pares tenen més poder que els fills). D’aquesta manera, el pare i la mere han d’assumir la gestió del poder, si la jerarquia es trastoca, poden sorgir problemes en els seus membres. El poder és diferent de l’autoritat, ja que el poder te’l donen i l’autoritat te la guanyes.
Frontera: s’ha de preservar el territori de cada subsistema (progenitors, fills...) hi ha diferents tipus de fronteres.
Frontera rígida: aquesta frontera està tancada, res entra ni res surt.
Frontera laxa: tothom pot entrar i sortir d’ella.
Frontera flexible: permeten la comunicació entre dins fora del territori. Aquesta és la frontera adequada.
Pràctica
Per parelles i seguint la llegenda, hem d’elaborar un genograma i un diagrama sistèmic i comentar-los. Aquesta pràctica l’he realitzat amb l’Anael Prados.
GENOGRAMA
En aquest genograma hi podem veure una família on en el núcli familiar hi conviuen l'avi de 84 anys, un fill de 50 anys divorciat i el seu fill de 19 i la família de la filla petita de 36 anys amb el seu marit de 40 i els seus fills respectius de 3 anys i 7 mesos, també observem que la filla petita de 36 anys, va patir un avortament quan estava embarassada d'un mes.
DIAGRAMA SISTÈMIC
REFLEXIÓ
Tot i que ja coneixia l'existència del genograma, crec que és un sistema que és molt útil per a observar les diferents relacions que existeixen dins d'un grup o dins d'una família, d'aquesta manera els professionals no han d'estar constantment preguntant als clients sobre l'organització del seu grup o família.
Crec que és una eina que facilita molt la tasca dels professionals i penso que és força important que nosaltres com a futurs professionals, ens comencem a acostumar a treballar i utilitzar diferents eines com aquesta.
En l'actualitat hi ha molts tipus d'estructures familiars, per això estic totalment d'acord en l'afirmació de que no hi han famílies desetructurades, ja que pel fet de que no tinguin l'estructura típica, no vol dir que no tinguin estructura.
M’agradaria conèixer més sobre les teràpies de grup, ja que moltes vegades el problema radica en els contextos o relacions que s’estableixen dins de la família o d’un grup i sense buscar culpables, la teràpia de grup promou i afavoreix un canvi dins aquests contextos i ajuda a modificar-los. Crec que el fet de no intentar buscar el culpable o els culpables de la situació i anar directament al fet i intentar cercar solucions produeix una sensació d’alleujament dels clients, ja que saben que no seran jutjats ni criticats, com passa a altres tipus de teràpies i d’aquesta manera s’obriran més i serà més fàcil treballar amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada