Aquí deixo el link per a poder mirar a pel·lícula que vam veure a classe. M'agradaria destacar els conceptes de transferància i contratransferència, ja que desconeixia l'existència d'aquests conceptes i m'agradaria aprofundir-hi més.
Què és la transferència?
És un concepte de la psicoanàlisis que designa a la funció psíquica mitjançant la qual un subjecte transfereix inconscientment i reviu els seus antics sentiments, afectes, espectatives o desitjos infantils reprimits al seu terapeuta.
Freud va dir que la transferència era l'eina fonamental de la qual disposava el terapeuta i que aquesta era una condició neessària per a conduir el tractament. Igualment va senyalar que aquest fenòmen succeeix de manera completament espontània en les relacionsentre éssers humans, però cobren un rellevancia especial en la relació terapèutica, convertint-se en el seu instrument principal, per al canvi psíquic del pacient.
Hi ha dos tipus de transferència:
- Transferència positiva: en la que formarien part tots aquells sentiments amistosos i afectuosos vers l'analista. Freud va assenyalar una diferència entre una transferència positiva dèbil (aquella que permet l'avançament del tractament) i un altre transferència erotitzada o "hiperintensa" (en els fets es comprta com a negativa, ja que és sinònim de resistència quan s'aturen les associacions del terapeuta).
- Transferència negativa: caracteritzada per la expressió de sentiments hostils i d'enuig.
Què és la contratransferència?
Sigmund Freud es va referir de manera directa al fenomen de la contratransferència només en escassos passatges de la seva obra. El 1910, en el seu discurs inaugural del II Congrés de Psicoanàlisi i parlant sobre les innovacions introduïdes en la tècnica psicoanalítica i de la necessitat de seguir desenvolupant, Freud assenyala que la contratransferència «s'instal·la al metge per l'influx que el pacient exerceix sobre el seu sentir inconscient» i afegeix que cal que el psicoanalista estigui en condicions de detectar-com a tal i de dominar-la. Fonamenta a més que, en existir el 1910 un major nombre de persones que exerceixen la psicoanàlisi, es feia possible concloure algunes qüestions sobre el seu treball, entre d'altres, determinar que «cada psicoanalista només arriba fins on li ho permeten els seus propis complexos i resistències interiors » pel que el autoanàlisi com activitat inicial i seva permanent aprofundiment és per tot psicoanalista una condició imprescindible per exercir el seu ofici. «Qui no aconsegueixi res amb aquest autoanàlisi pot considerar que no té l'aptitud per analitzar malalts». Encara que alguns anys més tard a Freud ja no li semblarà suficient l'autoanàlisi i postularà la necessitat de la psicoanàlisi didàctic, l'essencial es manté: l'única manera de discernir i controlar el fenomen de la contratransferència és l'anàlisi del propi analista.
Transferència i contratransferència en l'obra de C. G. Jung.
 |
| Carl Gustav Jung (1875 - 1961) |
Arribats a aquest punt, l'aparició de Jung en el firmament de l'anomenada psicologia profunda marcarà, al nostre entendre, un punt d'inflexió respecte d'aquest tema i de la seva tramitació a la clínica.
Atès que aquesta qüestió és molt extensa, en nom de la brevetat d'un escrit només intentarem destacar alguns dels seus aspectes més importants. El 1914, Jung dóna a conèixer un article anomenat "Qüestions psicoterapèutiques actuals" [1] on es pot llegir que sigui la transferència positiva o negativa, la mateixa consisteix en una investidura libidinal del metge el que adquireix un valor emocional per al pacient. Mitjançant l'afecte o l'oposició el pacient ha de quedar lligat, per aquest motiu l'empatia tingui forçosament presència. No obstant això, Jung farà èmfasi que no la pot concebre com un mer transferir fantasies eròtic / nens, sinó que també veu en ella un procés d'adaptació. Diguem de passada, que el concepte d'empatia és el que T. Lipps entenia com la vivència a través de la qual el subjecte arriba al coneixement dels estats psíquics aliens, pertanyent aquest fenomen a un nivell purament afectiu. No ha de ser estrany doncs, que l'empatia ens permeti apropar-nos a la transferència a partir d'una lectura simbòlica, atès que una "vivència" és un processament absolutament personal d'afectes projectats sobre el terapeuta i que si bé a vegades poden ser infantils, en altres oportunitats, calen imatges i continguts inconscients arcaics i primitius.
En un llibre de Jung 1916/28 amb revisió el 1934, "Les relacions entre el jo i l'inconscient", Jung ens submergeix en un exemple relatiu a somnis d'una pacient seva la problemàtica estava relacionada amb un complex patern. Aquests somnis, als quals considera de nets continguts transferencials, tot i que arquetípics, mostraven imatges estranyes i desfigurades tant de la soñante com del terapeuta. Particularment la d'aquest últim, on ara tenia una alçada sobrenatural, ara era un home de moltíssims anys. És indubtable que en aquest cas, l'inconscient de la soñante projectar la figura del seu pare en la del terapeuta, però amb una distinció molt especial: la conseqüent necessitat d'atorgar-atributs sobrehumans: estatura gegantina, edat immemorial, saviesa, etc. Si pensem una mica en aquestes característiques, arribarem a la conclusió, juntament amb Jung, que només l'ordre del simbòlic ens permetria dilucidar, atès que el símbol, com se sap, és un transformador de l'energia psíquica. La conclusió gairebé lògica que s'extreu de l'esmentada projecció transferencial, és que la mateixa ens vincula més a una idea arquetípica, com si fos la d'una divinitat, que la que podria sustentar la del pare real. A priori, no hi ha cap raó que impossibiliti que les tendències inconscients tinguin un objectiu situat més enllà de la persona humana, és a dir, en nivells simbòlics com els ja assenyalats.
Jung no era aliè a les conseqüències que els efectes transferencials podrien produir, per això va arribar a dir que preferia que de vegades la mateixa passés desapercebuda, sense per això deixar de reconèixer com ho fa en la seva autobiografia que era una de les qüestions en què concordava amb Freud. I si bé, reconeixia la seva importància, també va saber dir-nos que la mateixa era també relativa i que cabia comparar-la amb els medicaments que en uns actuen com a remei i en altres com un veritable verí.
Però poc avançaríem en la nostra transmissió sinó destacar-realment la profunda diferència que en aquest camp sorgeix entre la concepció freudiana i la junguina. Anys d'experiència clínica li van permetre demostrar i demostrar que la relació entre pacient i analista és de "combinació". Quan dos cossos es "combinen", metàfora relativa al camp terapèutic, no només el pacient queda involucrat, sinó també el terapeuta. Aquest últim aspecte s'ha d'entendre com una mena de transformació que es va operant entre ambdós protagonistes. En altres paraules, el camp terapèutic ha de ser fluid i per a res rígid, i l'analista algú que intenta escoltar i dir alguna cosa en un mateix pla que el seu pacient, el de l'existència. Una derivació saludable i lògica d'un plantejament com el que assenyalem és l'aparició de l'anomenada contratransferència.
Sabem des de Freud que per la seva doctrina l'aparició de la contratransferència era un obstacle, una mena de resistència provinent del mateix analista, per la qual cosa la considerava en forma negativa. Tot el contrari com ja hem deixat entreveure succeeix des de la visió de la psicologia analítica.
En produir necessàriament un influx recíproc entre el terapeuta i el seu analitzant ens anem a trobar davant d'un procés dinàmic i permanent. No és infreqüent aleshores, l'aparició d'idees o pensaments en el terapeuta que es troben directament relacionats amb la seva escolta. Més encara, no han de descartés sense ser investigades prèviament, l'aparició d'alguna fenomenologia d'ordre intuïtiu en l'analista, atès que poden ser camins de senyalització per arribar a una millor comprensió clínica.
Com veiem, no només la transferència serà d'importància, sinó també la contratransferència, la que es troba en la base mateixa de l'acte creatiu terapèutic.
Reflexió
Com ja he dit al principi, he triat aquests conceptes de transferència i contratransferència perquè senzillament els desconeixia i ara que ja he pogut aprofundir-ne més, trobo esencial la reflexió de Freud com de Jung de que el terapeuta he de poder controlar aquestes emocions en la contratransferència, es a dir, saber canalitzar-les de manera positiva, sense caure en els paranys de la ment, aquí és on radica l'importància de l'autoanàlisis (Freud) com l'anàlisi del pròpi terapeuta (Jung) per a obtenir uns resultats fiables.
Intentant recapitular en les meves experiències vitals, he recordat dos vivències en les que vaig experimentar la transferència amb el terapeuta, ara entenc una mica millor el que aleshores va passar-me.
Trobo molt important per als estudis que he triat i per a la meva professió futura el coneixement de conceptes com aquests, ja que de vegades m'he plantejat com faria algunes coses en el futur i encara em queden força dubtes, però amb aquestes pràctiques vaig descobrint petites pinzellades teòriques i a la vegada pràctiques d'aquests dubtes que amb el temps s'aniràn esvaint.
Alfred Hitchcock va fer al 1945 la pel·lícula tiulada "Recuerda. Cuentame tu vida." On es veuen els conceptes de transferència i contratransferència. També es pot observar aquests conceptes en la pel·lícula de Brabara Streisand "El príncipe de las mareas". Deixo els links per si és d'interès per a algú.
Molt bona idea introduir l'element cinematogràfic, aprofitant l'excusa que hem utilitzat per aprofundir en la psicoanàlisi.
ResponEliminaBona feina també, Marta!