Pràctica 7: Actituds Rogerianes

Carl Rogers



Carl Rogers (1902-1987)



Carl Rogers va néixer el 8 de gener de 1902 a Oak Park, Illinois.

Primerament va anar a la Universitat de Wisconsin per estudiar agricultura però més tard va decidir preparar-se per ser sacerdot. Durant aquest període va començar a qüestionar-se la seva religió. En acabar els estudis es va casar i va anar a viure a New York. A poc a poc va anar perdent la seva vocació religiosa i va anar guanyant-hi l'interès per la psicologia. Així, es va formar en psicologia clínica a la Universitat de Columbia, on es doctora l’any 1931.

Al 1945, el conviden a crear un centre d'assistència dins de la Universitat de Chicago. És aquí on va publicar la seva famosa Teràpia Centrada en el Client, on ja es veien les bases de la seva teoria.

Al 1964 va acceptar un lloc com a investigador a La Jolla, Califòrnia després d'una desafortunada temporada a la Universitat de Wisconsin. A La Jolla feia teràpies i alhora nombroses conferències i publicació de  llibres, va estar a la Jolla fins que va morir el 4 de febrer de 1987. Rogers considerava a les persones bones o almenys no dolentes i positives per naturalesa, per a ell la salut mental és la progressió normal de la vida, i veu la malaltia mental com distorsions en la tendència natural.

Tota la seva teoria es construeix a partir del que anomena la tendència a actualitzar: la motivació innata que tenim a desenvolupar totes les nostres capacitats al màxim. S'interessa per l'evolució de la persona i confia en les seves possibilitats innates del creixement interior. Engloba en aquesta tendència totes les definides per altres autors veient a aquesta com la més important. Una característica pròpia de Rogers és que aquesta tendència l'aplica a tot ésser vivent no només l'ésser humà.

La teràpia de Rogers es caracteritza per no dirigir al client però sí ser-hi mentre ell mateix fa el seu propi procés terapèutic, la va anomenar teràpia centrada en el client. És una teràpia de suport perquè el client pugui fer sorgir tots els seus problemes latents sense que intervingui el terapeuta i així aconseguir una trobada personal amistosa entre tots dos. Segons ell, el client ja té dins de si tots els recursos per fer possible la seva curació però necessita un entorn càlid perquè es doni la seva maduració emocional.

Una tècnica característica d'aquest autor és el reflex que és la imatge de la comunicació emocional que el terapeuta dóna al pacient, així li demostra al pacient que l’escolta i està intentant comprendre'l.

El terapeuta ha de complir uns requisits per a ser adequat per a aquesta teràpia:

- Acceptació incondicional: em de mostrar vers el client una actitud i una mirada positiva, que acceptem a la persona pel que és i no pel que fa.

- Comprensió empàtica: viure o intentar experimentar posant-se en l pell de l’altre i comprendre les seves necessitats, misèries, evitant emetre judicis de valor al respecte.

- Autenticitat, congruència o coherència: el psicòleg he de sentir, pensar i actuar sense contradiccions, ja que quest tipus d’actitud es transmet.

Aquestes qualitats són necessàries i suficients perquè funcioni la teràpia i perquè el pacient de senyals de millora.

A més va ser un dels més importants impulsors de la teràpia de grup o de trobada. Així aprenen a tolerar-se els uns als altres i veure diferents formes de pensar que han d'acceptar perquè no tots veiem la vida de la mateixa manera. Aquesta teràpia és molt útil ja que es pot aplicar en la majoria dels trastorns i ja des d'edats molt primerenques.

La Psicologia Humanista

La psicologia humanista és una escola que posa de relleu l'experiència no verbal i els estats alterats de consciència com a mitjà de realitzar el nostre ple potencial humà.

Va sorgir com a reacció al conductisme i la psicoanàlisi, dues teories amb plantejaments oposats en molts sentits però que predominaven en aquell moment. Pretén la consideració global de la persona i l'accentuació en els seus aspectes existencials (la llibertat, el coneixement, la responsabilitat, la historicitat), criticant a una psicologia que, fins llavors, s'havia inscrit exclusivament com una ciència natural, intentant reduir al ser humà a variables quantificables, o que, en el cas de la psicoanàlisi, s'havia centrat en els aspectes negatius i patològics de les persones.

Per això, un dels teòrics humanistes més importants de l'època, Abraham Maslow, va denominar a aquest moviment La Tercera Força per mostrar el que es proposava amb aquest corrent: integrar les formes (aparentment oposades) en què s'expressava el quefer psicològic de la època (conductisme i psicoanàlisi).

Primera força en Psicologia - Psicologia Psicoanalítica

Segona força en Psicologia - Psicologia Conductista

Tercera força en Psicologia - Psicologia Humanista

Dins d'aquest corrent dels enfocaments teòrics i terapèutics són tan diversos que no és possible plantejar un model teòric únic. El que sí que es pot extrapolar d'aquestes diverses teories i enfocaments és una sèrie de principis i èmfasi

1.Énfasis en l'únic i personal de la naturalesa humana: l'ésser humà és considerat únic i irrepetible. Tenim la tasca de desenvolupar això únic i especial que som, així, àmbits com el joc i la creativitat són considerats fonamentals.

2.Confiança a la natura i recerca de la natura: l'ésser humà és de naturalesa intrínsecament bona i amb tendència innata a l'autorealització. La naturalesa, de la qual aquest ésser humà forma part, expressa una saviesa més gran. Per tant, com a éssers humans hem de confiar en la forma en què les coses passen, evitant controlar o controlar el nostre entorn.

3.Concepte de consciència ampliat: la consciència que tenim de nosaltres mateixos i la forma en què ens identifiquem amb el nostre jo o ego, és un dels diversos estats i nivells de consciència a què podem arribar, però no és l'únic.

4.Trascendencia l'Ego i adreçament cap a la Totalitat que som: la tendència en el curs de la nostra autorealització és anar assolint cada vegada nivells de consciència més evolucionats, que es caracteritzen per ser cada vegada més integradors (de parts de nosaltres mateixos i de la nostra relació amb la resta, i amb la totalitat. Flag Psicologia transpersonal).

5.Superació de l'escissió ment / cos: la psicologia humanista part des d'un reconeixement del cos com una font vàlida de missatges sobre el que som, fem i sentim, així com a mitjà d'expressió de les nostres intencions i pensaments. Funcionem com un organisme total, en que ment i cos són distincions fetes només per facilitar la comprensió teòrica.

6.Reequilibri entre polaritats i revaloració de l'emocional: la cultura occidental ha tendit a valorar el racional sobre l'emocional, l'acció davant de la contemplació, etc. Això produeix un desequilibri en el nostre organisme, ja que desconeix aspectes valuosos de nosaltres mateixos o els subestima, relegant-los al control d'altres. El cultiu de l'emocional, l'intuïtiu, el contemplatiu, per part de la psicologia humanista, és un intent per restablir aquest equilibri.

7.Valoració d'una comunicació que impliqui el reconeixement de l'altre com a tal: deixar de reconèixer els altres com objectes, o mitjans per assolir els nostres propòsits personals, és un dels èmfasi principals d'aquest corrent. Aquesta forma restringida de relacionar-se amb els altres es transforma en una barrera comunicacional entre els éssers humans, ja que ens concentrem en només una part de l'altre (la que ens és útil, per exemple), i deixem de veure-ho com un ésser total, impedint una comunicació plena.

Documental 30 minuts: "Pensant en els altres"

 

Pensant en els altres

Aquí deixo el link del documental que vàrem veure a classe per si és d'interès per a algú.

Reflexió

Aquest documental no era la primera vegada que l'havia vist, la primera vegada va ser l'any passat mentre feia un Grau Superior d'Integració Social, però les emocions que va despertar en mi van ser exactament les mateixes, les emocions travessen la pantalla i arriben directament, quan els nens riuen tu somrius i quan ploren t'emociones.
Trobo molt gratificant saber que en la societat en la que vivim encara hi ha gent disposada a ensenyar actituds molt positives com l'empatia, la comprensió, la responsabilitat... Durant un any aquests nens i nenes han rebut un ensenyament que no es pot trobar als llibres, el professor Toshiro Kanamiri els hi ha ensenyat a gaudir de la vida i de les persones i a la vegada a ser responsables i conseqüents amb els seus actes.
M'emociono al recordar les diferents escenes del documental i pensar que si només durant un any a les nostres vides hi tinguessim algú com el mestre Kanamori, molt segurament pensariem dues vegades les coses abans de fer-les o dir-les.
Per què l'empatia no és el motor de la nostra societat?
M'ha semblat molt interessant l'enfoc de la psicologia humanista i concretament el de Carl Rogers. Les actituds que s'han de tenir per a una bona pràctica psicològica crec que són esencials i molt importants.
Crec que aquest és un documental molt recomanable per a tothom, ja que mentres fas un visionat del documental pots sentir el dolor per la pèrdua d'un familiar o l'alegria de banyar-se al riu o d'embrutar-se a una bassa.