Pràctica 4: Mecanismes de defensa

Apunts introductòris

ESTRUCTURALISME    |        W. WUNDT
FUNCIONALISME          |        W. JAMES

CONDUCTISME                                    |                               |                       

- RADICAL                                                | I. PAVLOV          |  TABULA      

- CONDICIONAMENT CLÀSSIC          | J. WATSON        |  RASA           

- CONDICIONAMENT OPERANT       | B.F. SKINNER    |                      

COGNITIVISME       |  A. ELLIS

                                        | A.T. BECK

---------------------------------------------------------------------------------------------

LES 3 GRANS REVOLUCIONS PER A LA HUMANITAT

1ª GRAN REVOLUCIÓ

- Teoria heliocèntrica de Copernic (la Terra i l'home ja no són el centre de l'Univers).

2ª GRAN REVOLUCIÓ

- Teoria de l'evolució de Darwin ( l'home ja no és una especie superior).

3ª GRAN REVOLUCIÓ

- El primer plantejament sobre el conscient i l'inconscient de Freud (l'home no controla la totalitat dels seus actes).

---------------------------------------------------------------------------------------------

En aquesta pràctica ens situem dins les ulleres de la psicoanàlisi.

Sigmund Freud va ser un metge i neuròleg que a estudiar la histèria, en aquest malaltia, els símptomes físics que presentaven els pacients, no tenien en origen cap lesió física ( durant la 1ª Guerra Mundial, molts soldats presentaven símptomes histèrics).

Va ser així com Freud i Breuer van realitzar els "Estudis sobre les paràlisis histèriques", Freud per altra banda va estudiar els efectes de la hipnosi i arriba a unes conclusions que revolucionaràn a la humanitat, dins de la persona hi ha dues entitats, el Conscient i l'Inconscient.

Aquest seria el primer plantejament de Freud

    

CONSCIENT

Petita en relació a la part inconscient. 1/7 .  No té accés a l'inconscient.           

PRE-CONSCIENT

Petitíssima part on es pot veure una petita part de l'inconscient i el conscient hi pot tenir accés

INCONSCIENT

És la part més gran. 6/7 .  Impulsos, desitjos...

Freud feia servir els somnis per a poder interpretar aquelles manifestacions de l'inconscient i maquillades per el pre-conscient.

Així arribem a la conclusió que el material inconscient pot fer conscient allò que provoca el símptoma físic i això provocarà una catàrsi i la persona és curarà.

* La Psicoanàlisi és un conjunt de teories.

* El concepte LIBIDO és una energia vital en conjunt, on una part important és de caire sexual.

* La motivació humana per Freud són els impulsos sexuals.

Arribem al segon plantejament de Freud, on divideix a la personalitat en tres entitats:

ALLÒ (ID) > Aquesta entitat és innata. És moguda pel principi de plaer (no té en compte als altres, busca el benestar i la satisfacció immediata de les seves necessitats de forma egoista).

JO (EGO) > Apareix al voltant dels 2 anys i funciona a partir del principi de realitat ( aquest ens acompanyarà tota la vida). S'estableix una dinàmica entre l'Allò i el Jo.

SUPERJO (SUPEREGO) > Apareix al voltant dels 3 anys, ja no és mostra egoista com en les dues anteriors, té en copmte a les altres persones, vindria a se com una consciència moral, el nostre "Pepito Grillo".

* La conducta s'explicarà en funció de les relacions establertes entre l'Allò, el o i el Superjo.

La Teoria del desenvolupament psicosexual:

- Fase oral (al llarg del 1º any de vida): aquesta fase es divideix en una primera etapa, denominada Oral de succió (des del naixement fins al 6º mes aproximadament) i una segona etapa, l'Oral canibalística, fase que s'estén fins al començament de la fase anal.

-Fase anal (d'1 a 3 anys): aquesta etapa es caracteritza pel desenvolupament dels hàbits de neteja i el control d'esfinter. També se subdivideix en dues etapes: la primera és l'Anal expulsiva, en la qual es troba el plaure pulsional a través de l'expulsió de la femta i l'execució de moviments amb més llibertat que en la fase anterior. La segona etapa es denomina Anal retentiva; en aquesta, el nen troba la satisfacció per mitjà de la retenció de la femta i control de les mateixes.

-Fase fàl·lica (de 3 a 5/6 anys): en aquest període té lloc des de la perspectiva freudiana el Complex d'Èdip i d'Electra.

-Període de latència (de 5/6 anys fins a la pubertat).

-Fase genital (des de la pubertat): havent estat travessat el període de latència, els canvis que es generen en la pubertat, posen en joc novament a les pulsions sexuals (en un segon pla durant la fase de latència). És a dir, totes aquelles pulsions expressades al llarg de l'evolució de la libido (oral, anal, fàl·lica) seran posades en acció.


Mecanismes de defensa

Són aquells dispositius interns que desenvolupa l'Ego per tal de controlar l'ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l'equilibri psíquic.

- REPRESSIÓ: els sentiments de dolor o ansietat són desats a l'inconscient.

- NEGACIÓ: negar-se a creure que una determinada acció aversiva va succeïr.

- PROJECCIÓ: atribuir a altres els pròpis impulsos o desitjos inacceptables.

- RACIONALITZACIÓ: buscar excuses o explicacions racionals davant una realitat no desitjada.

- INTEL·LECTUALITZACIÓ: prendre distància de les amenaces generant actituda fredes, analítiques i distants.

- FORMACIÓ REACTIVA: per protegir-se d'un impuls inacceptable posem èmfasi en el seu oposat.

- REGRESSIÓ: davant de dificultats, la persona fa una involució a etapes del desenvolupament psicosexual més primitives, on havia experimentat una fixació.

- DESPLAÇAMENT: consisteix en canviar l'objectiu d'un impuls per reduir l'ansietat.

- SUBLIMACIÓ: transformar un impuls perillós en un comportament socialment madur i acceptable.


Pràctica: Sublimant els 7 pecats capitals.

Aquesta pràctica l'he realitzat amb l'Anael Prados, la Glòria Grau i jo mateixa. S'ha de buscar una sortida constructiva i una de destructiva per a cada pecat capital.

IRA
-Constructiva: Sortir a córrer.
- Destructiva: Barallar-se amb algú.

LUXURIA
-Constructiva: Masturbar-se.
- Destructiva: Assetjar sexualment a algú o cometre una violació.
GULA
-Constructiva: Endreçar l'armari.
- Destructiva: Menjar-se el pastís d'aniversari abans d'hora.PERESA
-Constructiva: Fer l'esmorzar a tota la família.
- Destructiva: No fer un treball en grup.
SUPÈRBIA
-Constructiva: Fer classes de repàs.
- Destructiva: Humiliar a un company.
ENVEJA
-Constructiva: Competició sana entre companys per adquirir més coneixement.
- Destructiva: Ratllar el cotxe a algú.
AVARÍCIA
-Constructiva: Estalviar per a poder fer un viatge.
- Destructiva: Robar.

Reflexió

Cada cop que faig una pràctica em sorgeix una pregunta, fins a quin punt controlem tot allò que fem o diem? Sota les ulleres de la psicoanàlisi quedaria més o menys explicat, però que ens diferència d'un criminal, realment no podem controlar allò que ens passa per la ment? Com és que persones amb un perfil i una vida similar poden acabar tenint un futur molt diferent? Crec que tots en major o menor mesura hem pogut tenir alguna fixació, però la persona hauria de poder tenir força de voluntat, sense anar més lluny, l'exemple de les sublimacions dels pecats capitals, on està la línia invisible que separa la sortida constructiva de la destructiva? M'agradaria saber per què hi ha persones que passen aquesta fina línia i la majoria no la creuen.
Per altra banda i anant cap als mecanismes de defensa, m'ha semblat curiós la de vegades que he fet servir projeccions, racionalitzacions... És cert que ens ajuden momentàniament, però no ens seveixen per a poder entedre la realitat tal com és, sinò que ens comença a brollar una realitat alternativa on les coses agafen unes dimensions desproporcionades, ja que la persona que ho rep, ho interpreta de manera totalment equivocada.
Crec que la psicoanàlisis ha estat i segueix éssent una bona eina per a poder comprendre les actituds i problemes de les persones. Alguns professors han comentat que la psicoanàlisis està com descatalogada, però malgrat les opinions dels alres professors, em quedo amb la teva, quan ens vas dir que havíem de ser nosaltres els que triéssim el nostre bagatge.