Pràctica 2: Dessensibilització sistemàtica

La pràctica consisteix en elaborar deu passos per aproximacions successives per que el nen o nena perdi la seva fòbia i acabar-ho amb una reflexió personal sobre la pràctica.

He realitzat la pràctica amb l'Isaura Oms i l'Ania Pérez.

La dessensibilització sistemàtica

Cas

Un nen d'uns 7 anys està mirant la televisió amb la seva àvia, per la televisió surten les imatges d'un autobús de gent gran que cau i on hi han alguns morts. Des d'aquell dia el nen es nega a pujar a un autobús i reacciona amb crits i plors. Fins ara no havien de fer servir cap autobús, però degut a una lesió del pare, es veuen obligats a fer ús d'aquest transport.

Passos

1. Durant l'hora del berenar, a casa amb tota la família, posem vídeos on hi surtin autobusos fent els seus trajectes, on la gent està contenta i somrient. Comentar que divertit deu ser anar amb autobús perquè la gent que hi va està molt feliç i sembla que es diverteixin molt.
2. Proporcionar-li al nen diferents joguines d'autobusos i garantir un espai per que el nen pugui jugar amb la seva família fent servir el joc simbòlic. Creant diferents rutes, transportant passatgers d'un lloc a l'altre.
3. Variarem el recorregut habitual del nen per anar al parc, de tal manera que el recorregut passarà pel bell mig de l'estació d'autobusos. D'aquesta manera quan vagin al parc, passaran per l'estació i veuran diferents autobusos.
4. En un dels trajectes cap al parc, tot just abans de sortir de casa, li proposen un joc al nen, de tal manera que en arribar al parc, qui hagi contat més autobusos de cada color, podrà comprar-se caramels. D'aquesta manera l'avia, els pare i el nen hauran d'estar ben atents a tots els autobusos que passin pel carrer per a poder guanyar el premi i així aconseguirem una aproximació indirecta als autobusos.
5. Un dia l'avia farà un trajecte curt amb bus i l'haurem d'anar a esperar a l'estació, mentre esperem a l'avia, li explicarem al nen com funciona tot el que hi ha a l'estació, les diferents línies, els diferents autobusos, els horaris, la taquilla... Quan arribi l'avia amb el seu autobús, la rebem molt efusivament i deixem que ella ens expliqui d'on ve i com li ha anat el viatge. L'avia prendrà tot el protagonisme del trajecte de tornada a casa.
6. Un dia passejant, l'avia reconeix l'autobús i el conductor de l'altre dia i li pregunta al nen si vol anar a saludar al conductor i veure l'autobus de més aprop. L'aproximació serà lenta i sense forçar al nen, només ha de poder estar més proper a un autobús i conèixer el seu conductor.
7. Un altre dia de camí cap al parc, tornen a parar a l'estació i el mateix conductor de l'altre cop li ofereix al nen la possibilitat de pujar i veure el lloc del conductor, el volant, el seient, la ràdio... El conductor afalagarà al nen per haver estat tant valent de pujar i el recompensarà amb una piruleta.
8. De passeig amb l'avia, decideixen pujar a un autobús parat per inspeccionar-lo per dins, així que comptaran els seients, els timbres de parada, com s'obren les portes...
9. Prepararem a casa un simulacre on ajudarem al nen a muntar un autobús amb cadires al menjador de casa i farem veure que es un autobús i que fem un trajecte, deixarem que el nen ens expliqui tot el que sap dels autobusos.
10. Li proposarem al nen d'anar al circ i per anar-hi haurem d'agafar un autobús que ens hi acosti (serà un trajecte curt) i deixarem que el nen compri els bitllets, segui on vulgui i premi el botó per a poder baixar a la parada que ens toca.

Reflexió i conclusió

Em sembla una tècnica molt bona per a poder eliminar aquestes conductes com la fòbia o les pors. Crec que és molt útil, però a la vegada s'ha de tenir present el fet que la teràpia s'ha de personalitzar, ja que davant d'una mateixa por o fòbia dues persones poden actuar de maneres totalment diferent. Tot i això trobo molt interessant conèixer i saber aplicar aquesta teràpia per a poder modificar aquelles conductes que poden dificultar una vida normal.

Per altra banda, crec que si la persona es nega a rebre aquest tipus de recurs, és pràcticament impossible poder dur a terme una dessensibilització sistemàtica. Jo tinc fòbia als insectes, sobretot a les aranyes, i només de plantejar-me qualsevol cosa m'esgarrifo i no hi dono el meu braç a tòrcer. Per això crec que també és molt important la predisposició de cada pacient.

En el cas del nen o de la nena, trobo de vital importància la participació de la família davant de la tècnica per a garantir uns resultats encara millors i que el nen o nena en qüestió se sentin recolzats dins del seu entorn més pròxim.