En aquesta pràctica ens hem centrat en la Psicologia Humanista, aquest corrent va néixer com una part d’un moviment cultural més gran sorgit a Estats Units a la dècada dels 60. La psicologia humanista és una escola que posa de relleu l’experiència no verbal i els estats alterats de la consciència com a medi per a realitzar el nostre ple potencial humà.
Aquesta corrent va sorgir com a reacció al conductisme i al psicoanàlisis, dues teories amb plantejament oposats en molts sentits però que predominaven en aquell moment. Així doncs, la psicologia humanista pretén la consideració global de la persona i la accentuació en els seus aspectes existencials com la llibertat, el coneixement....
Un dels teòrics humanistes més importants de l’època va ser Abraham Maslow, que va denominar a aquest moviment La Tercera Força per a demostrar el que es proposava amb aquest corrent.
Plantejaments fonamentals
1.Énfasis en l'únic i personal de la naturalesa humana: l'ésser humà és considerat únic i irrepetible. Tenim la tasca de desenvolupar això únic i especial que som, així, àmbits com el joc i la creativitat són considerats fonamentals.
2.Confiança a la natura i recerca de la natura: l'ésser humà és de naturalesa intrínsecament bona i amb tendència innata a l'autorealització. La naturalesa, de la qual aquest ésser humà forma part, expressa una saviesa més gran. Per tant, com a éssers humans hem de confiar en la forma en què les coses passen, evitant controlar o controlar el nostre entorn.
3.Concepte de consciència ampliat: la consciència que tenim de nosaltres mateixos i la forma en què ens identifiquem amb el nostre jo o ego, és un dels diversos estats i nivells de consciència a què podem arribar, però no és l'únic.
4.Trascendencia de l'Ego i adreçament cap a la Totalitat que som: la tendència en el curs de la nostra autorealització és anar assolint cada vegada nivells de consciència més evolucionats, que es caracteritzen per ser cada vegada més integradors (de parts de nosaltres mateixos i de la nostra relació amb la resta, i amb la totalitat.
5.Superació de l'escissió ment / cos: la psicologia humanista part des d'un reconeixement del cos com una font vàlida de missatges sobre el que som, fem i sentim, així com a mitjà d'expressió de les nostres intencions i pensaments. Funcionem com un organisme total, en que ment i cos són distincions fetes només per facilitar la comprensió teòrica.
6.Reequilibri entre polaritats i revaloració de l'emocional: la cultura occidental ha tendit a valorar el racional sobre l'emocional, l'acció davant de la contemplació, etc. Això produeix un desequilibri en el nostre organisme, ja que desconeix aspectes valuosos de nosaltres mateixos o els subestima, relegant-los al control d'altres. El cultiu de l'emocional, l'intuïtiu, el contemplatiu, per part de la psicologia humanista, és un intent per restablir aquest equilibri.
7.Valoració d'una comunicació que impliqui el reconeixement de l'altre com a tal: deixar de reconèixer els altres com objectes, o mitjans per assolir els nostres propòsits personals, és un dels èmfasi principals d'aquest corrent. Aquesta forma restringida de relacionar-se amb els altres es transforma en una barrera comunicacional entre els éssers humans, ja que ens concentrem en només una part de l'altre (la que ens és útil, per exemple), i deixem de veure-ho com un ésser total, impedint una comunicació plena.
Abraham Harold Maslow (Brooklyn, Nova York, 1 d'abril de 1908 - 8 juny 1970 Palo Alto, Califòrnia) va ser un psicòleg nord-americà conegut com un dels fundadors i principals exponents de la psicologia humanista, un corrent psicològic que postula l'existència d'una tendència humana bàsica cap a la salut mental, la que es manifestaria com a processos continus de recerca de autoactualització i autorealització. La seva posició se sol classificar en psicologia com una "tercera força", situant-se teòrica i tècnicament entre els paradigmes del conductisme i la psicoanàlisi. Els seus últims treballs el defineixen més com a pioner de la psicologia transpersonal. El desenvolupament teòric més conegut de Maslow és la piràmide de les necessitats, model que planteja una jerarquia de les necessitats humanes, en la qual la satisfacció de les necessitats més bàsiques o subordinades dóna lloc a la generació successiva de necessitats més altes o superordinades.
La piràmide de Maslow és una teoria de psicologia humanista sobre la motivació de les persones proposta el 1943 per Abraham Maslow a la seva obra Una teoria sobre la motivació humana i posteriorment ha estat ampliada per ell mateix i altres psicòlegs. Maslow creia que les necessitats s'estructuren en forma de piràmide, és a dir, jeràrquicament. Només quan els nivells inferiors estan satisfets, l'individu passa a preocupar-se dels superiors. Cada persona té motivació per omplir les necessitats del seu nivell anterior però només les superiors proporcionen autèntica felicitat.
Divideix la piràmide en cinc nivells, anomenant els quatre inferiors de deficiència (ja que només se senten com a importants quan falten) i el superior de creixement o de l'ésser.
1.El primer nivell fa referència a les necessitats fisiològiques, com voler menjar, beure, dormir o alliberar-se dels residus corporals. El sexe entraria dins aquest primer nivell, exigit per l'instint de supervivència de l'espècie. L'objectiu és assolir l'homeòstasi o equilibri del cos.
2.El segon nivell es pot resumir com a necessitat de seguretat. Inclou no sentir-se amenaçat per cap perill, tenir una feina (per no témer la pobresa), veure sans els éssers estimats (per conjurar la por a la mort).
3.El tercer nivell és l'acceptació social, la necessitat de sentir-se part d'un grup, de tenir amor i amistat. Se satisfan mitjançant les relacions personals, el lleure esportiu i recreatiu, la participació ciutadana... La seva absència porta a la depressió i l'ansietat.
4.El quart nivell és el de l'autoestima, entesa en un sentit ampli. Està encara en grups de deficiència perquè es manifesta com a problema quan l'individu no obté el respecte i el reconeixement aliè. La recerca de l'honor, la fama, la glòria i l'ascens professional estan encabits dins aquest nivell.
5.El darrer nivell és el d’autorealització, quan la persona busca un sentit a la pròpia vida. Inclou el desig de la bellesa, de potenciar les pròpies qualitats o d'aprendre coses noves. La persona que es troba en aquest nivell té més creativitat, s'adapta millor a la situació exterior, té un sistema moral propi que regeix els seus actes, respecta els altres i troba plaer en la resolució de problemes. També valora la llibertat i la veritat i pot tenir un sentiment de transcendència.
Pràctica
Havíem de buscar tres maneres de completar els nivells de manera constructiva (bona per tots), destructiva (dolent per algú) i fallits (no realitzats). Aquesta pràctica la he realitzat sola ja que no vaig poder assistir a la sessió per problemes de salut del meu pare.
1er nivell: fisiologia
Constructiva: preparar un àpat per a tota la família.
Destructiva: fer una vaga de fam.
Fallida: fer una vaga de fam i menjar d’amagat.
2on nivell: seguretat
Constructiva: anar a fer-te una revisió anual al metge.
Destructiva: no anar mai al metge, encara que et trobis malament.
Fallida: no acabar-te la medicació prescrita pel metge.
3er nivell: pertinença i amor
Constructiva: mantenir el contacte amb les teves amistats.
Destructiva: deixar de banda les teves amistats.
Fallida: parlar de fer un cafè i no quedar mai per fer-lo.
4rt nivell: autoestima
Constructiva: assolir l’èxit a partir dels propis esforços.
Destructiva: assolir l’èxit a partir dels esforços d’altre gent.
Fallida: intentar assolir l’èxit i que se t’avancin.
5è nivell: autorealització
Constructiva: resoldre els problemes mitjançant el diàleg.
Destructiva: resoldre els problemes a base de cops.
Fallida: intentar resoldre els problemes amb la persona equivocada.
Reflexió
La primera vegada que vaig sentir a parlar de la piràmide de Maslow va ser uns Nadals a casa i es que a un familiar li havien regalat un llibre de l’estil d’autoajuda (diria que el títol del llibre era “El poder está dentro de tí”. El meu tiet va quedar fascinat i va començar a fer investigacions i després de dinar ens va fer una xerrada sobre el que havia trobat per internet i les seves pròpies conclusions del llibre. La xerrada va ser si més no interessant, però ara comprenc més bé com d’equivocat n’estava, ja que va fer un poti poti de conceptes.
Cal entendre bé fins on arriba la psicologia i on comença la psicologia popular, perquè la majoria de vegades aquesta separació es ambigua. És a dir, hi ha molts llibres, però això no vol dir que tots tractin de psicologia i a part també cal veure la interpretació que cadascú li dona.
Crec de veritat que aquestes sessions de grup petit han estat molt profitoses, ja que m’han despertat la curiositat cap a corrents psicològiques o enfocaments que desconeixia i que ara que en tinc una pinzellada em quedo amb ganes de cercar més informació per saber-ne encara més, a part, el professor ha sabut transmetre’m en tot moment molta calma i serenor com seguint el lema de “sense pressa però sense pausa”, ens has donat un ventall d’alternatives que els altres professors de l’assignatura ni de resquitlló ens han proporcionat. I el mètode del blog m’ha servit per no quedar-me només amb el fet a classe, sinó a cercar per conte propi allò que he trobat interessant o que simplement m’ha cridat l’atenció de cadascuna de les pràctiques, ens has donat llibertat per aprendre i realment això m’ha motivat molt .
